Accueil L’oulipien de l’année L’Invention de Nithard
Nithard lombard

Page précédente Page suivante

I dò dòne han vert la porta e hinn staa colpii dal puz de muffa, polver, ragnad e strasc : nissun l’era staa su là per on bell poo, e l’era del tutt bandonaa. Hinn caminaa in mezz a i usèi notturn, mobilia s’ceppada e rumenta : l’era ciar che gh’era de trà via tutt, e l’è quell che s’hinn miss a fà. Menter che i eren dree a ’ndà via, l’Anne Potié l’è inciodada sora on scatolon de carton pien de polver, che l’ha faa on rumor stran quand che la gh’è andada contra. El scatolon l’era sberlusent, gonfià de l’umidità ; per curiosità, l’amministradora l’ha slargaa l’avertura con la soa pila e l’ha tiraa foeura on sacchett de plastica ; la lus de la pila l’ha faa vedè duu femur, di tibie, ona clavìcola e on crani.
"A la fin," l’ha sgarì la Jocelyne Martin ; "el mè omm l’è vint agn che ’l le cerca."

Bernard Cerquiglini, L’Invention de Nithard, Éditions de Minuit, 2018, p. 14.

Traduction en lombard.